S’ha fet famosa gràcies a aquesta fotografia feta el febrer de 2014 i guanyadora d’un premi de National Geographic, però existeix des de 1999. Fins llavors era un lloc molt tranquil, on gairebé no s’hi acostaven turistes. No va ser creada com una atracció turística, sinó com una caseta de vigilància. Vigilar, què? Doncs la muntanya més temuda pels habitants de Baños: el volcà Tungurahua.  Parlem de la Casa del Árbol on hi ha el que ara es coneix com el gronxador de la fi del món.

L’artífex de tot plegat és Carlos Sanchez, un militar retirat de 67 anys, que fa 17 anys va construir aquesta caseta, ara coneguda mundialment, per controlar de forma voluntària el volcà, en erupció des de 1999. Ho va fer com a hobbie i amb un fort sentiment de servei a la comunitat, volia poder avisar els 18.000 habitants de Baños i salvar-los en cas d’una forta erupció, com la del 99. La caseta és un punt d’observació ideal, està a només 2 km en línia recta del volcà i situada a dalt de tot d’un precipici de 500 metres de profunditat, un canal natural per on baixaria la lava. Com a distracció durant les llargues hores de vigilància va muntar l’ara tan famós gronxador de la fi del món.

Ara, cada dia hi arriben desenes de turistes, que volen experimentar la sensació de gronxar-se gairebé al buit, però molts desconeixen la història real de la Casa de l’Árbol. No us enganyarem, nosaltres també volíem experimentar aquesta sensació de llibertat, però la nostra inquietut per saber el perquè de les coses ens va portar a descobrir aquesta història. Però ho vam fer tard, vam començar a indagar el vespre després de visitar-la. I quan vam descobrir-la, ens va fer tanta ràbia no haver pogut conèixer en Carlos, que el dia següent van tornar-hi, però amb la mala sort que justament aquell dia en Carlos havia anat a Baños a un curs de l’Institut Geogràfic per aprendre a fer servir millor les ràdios amb les quals es comunica amb els volcanòlegs. Llàstima! Les coses no es poden forçar, han de fluir. Si no ens l’havíem trobat no podíem anar a cercar-lo. Això ja ens ha passat en altres ocasions mentre viatgem. Les millors experiències sense passen quan menys les esperes i per casualitat.

Sigui com sigui, vam parlar amb la seva filla i el seu gendre, que estaven al càrrec del recinte de la Casa de l’Árbol. Per entrar es paga un dòlar i, a part del famós gronxador, també n’hi ha un parell més (sense caseta), una petita tirolina i alguns jocs d’equilibri. Allà també es pot menjar o prendre alguna cosa. “Él vive para el volcán, se pasa noches enteras aqui. Antes estava solo, pero ahora no deja de llegar gente”, ens explica la seva filla. “Él no le teme al volcán, siempre cuenta que es un ser maravilloso que nos da aguas curativas, pero que necesita que se convierte en enemigo cuando se impone la fuerza de la naturaleza”.

Si us pregunteu si fa por gronxar-se, en Carles us dirà que és bufar i fer ampolles i la Cris que fa una mica de respecte. Només cal que mireu les fotografies per veure qui es sentia més lliure! XD Això sí, tot i que us faci una mica de por, tots dos us direm que no deixeu de fer-ho! La sensació és increïble! Potser us tranquil·litza saber que des que la casa s’ha fet tan famosa el govern ha obligat a reforçar-la i a fer-la més segura per suportar el pes de tots els visitants que ens hi gronxem.

Com arribar a la Casa del Árbol?

Des de Baños hi ha tours organitzats, però també existeix un bus que puja a les 6 del matí, a les 10 i a les 14 i torna a les 8 a les 12 i a les 18h. Tarda 40 minuts de pujada i 30 de baixada i costa 2 dòlars el trajecte. Els taxis us demanaran fins a 20 dòlars per trajecte.