Quito va ser juntament amb Cracòvia la primera ciutat que la UNESCO va declarar patrimoni de la humanitat. I no és per menys, el seu centre històric és preciós. Us recomanem visitar-lo amb un free tour on us faran entendre la magnitut de la ciutat i la seva història. Nosaltres vam passar 3 dies a Quito, però un va ser d’adaptació i recados. Us expliquem com vam invertir els dos dies de turisme.
El primer dia ens llevem d’hora i pugem al Panecillo a veure les vistes de la ciutat. El Panecillo és un turonet just al mig de Quito, que divideix el nord del sud. Diu la llegenda que la verge que el corona dóna l’esquena al sud i que per això és la part pobre de la ciutat. Després hem sabut que potser és millor pujar-hi al vespre, quan es pon el sol. Sigui com sigui, pugeu-hi amb taxi (2 $), és una zona poc transitada i són molt habituals els robatoris a turistes. Allà, ens van dir que podíem esperar el bus que va a la Mitad del Mundo i baixar a l’avinguda del teleferiQo, però el taxista vol fer negoci i ens diu que hauríem d’esperar molt. Al final per 4 dòlars més (el bus val 0.25 per cap) anem amb taxi fins al peu del telefèric. Pujar al telefèric costa 8 dòlars i les vistes són impressionats. Es veu gran part de la Cordillera dels Andes, també coneguda com la avenida de los volcanes. Però assegureu-vos de pujar-hi un dia destapat perquè sinó no veureu res. Ah! Pujareu dels 2.800 als 4.100 metres en vint minuts. Si a dalt voleu caminar, preneu-vos-ho amb calma. L’alçada es nota!
Sortint del teleferiQo agafem un bus gratuït que et porta fins a la carretera principal, la creuem i agafem el bus de la Mitad del Mundo (porta el nom escrit) per visitar el monument. El bus tarda 1h i costa 0.40. En aquest post (LINK!!!!) trobareu tota la info de la Mitad del Mundo.
Sortint d’allà, tornem a agafar el bus de la Mitad del Mundo, pero compte! N’hi ha dos, un que va fins al centre i l’altre que para a Carcelen, la terminal del nord. Nosaltres ens vam equivocar i vam agafar aquest i vam haver d’empalmar 2 troleys per arribar al centre. Un cop allà, sopem a la Ronda, un carrer molt animat ple de locals per menjar i prendre alguna cosa.
El dia següent, a primera hora visitem l’església del Voto Nacional, d’estil gòtic i la més alta del centre, es pot pujar fins al campanar (1 dòlar). El darrer tram fa una mica de vertigen (la Cris no s’atraveix a pujar), però les vistes de la ciutat des del segon punt més alt són igulament impressionants.
Sortint d’allà ens sumem al free walking tour que fa el Community Hostel (davant del mercat). Durant més de tres hores coneixem tots els atractius principals del centre de Quito. Tastem els sucs més bons que hem provat mai al mercat, visitem els principals edificis colonials i ens empapem de la història d’Equador.
Al migdia, dinem al mercat i anem de nou a la terminal de Carcelén des d’on surten els autobusos cap a Otavalo. És divendres i no ens volem perdre el mercat artesanal més gran de Sud Amèrica, que té llocs els dissabtes.
3 comentaris
[…] Rutes […]
[…] Rutes […]
[…] la ciutat mentre, poc a poc, et vas alçant, ens agrada. L’experiència ens ha recordat al TeleferiQo de Quito, amb la diferència que allà pujàvem a 4.000 metres, però la sensació de veure com, a poca […]