Durant els 21 dies que hem estat a Cuba hem intentat interactuar amb els cubans per fer-nos una idea real del que és el país. Volem compartir amb tu 25 coses que ens han sorprès.
Cuba no és el que sembla
1. Cuba és sinònim de platges paradísiaques, però els cubans són més aviat brutots. A les platges es banyen amb el rom a una mà i l’habano a l’altra i quan acaben ho tiren al mar!
2. Cuba es relaciona amb música i alegria. I sí, els cubans porten el “salero” a la sang, però diuen que és una forma d’amagar les penes.
3. Els cubans s’amaguen molt d’explicar-te la realitat del seu país per por a represàlies. Només els que n’estan més cansats del règim parlen sense embuts.
4. Molts cubans consideren que ja estan bé com estan només pel fet de tenir sanitat i educació pública i gratuïta. De fet, és l’únic que li interessa vendre al govern.
5. El cubà està molt ben informat, però només del que passa fora del seu país. A les notícies es parla més de l’extranger que de Cuba.
A Cuba hi entren molts diners, però es reparteixen malament
6. Als 90, sense el suport de Rússia, Fidel Castro va dir que calia seguir lluitant i va apostar fort pel turisme. Va ser llavors quan va néixer el CUC (divisa) per poder cobrar als turistes 25 vegades més. Des de l’aleshores, a Cuba conviuen dues monedes el CUC i el CUP. 1 CUC és igual a 25 CUP.
7. Els museus costen de 25 a 100 vegades més al turista, perquè els turistes han de pagar amb CUC i els cubans poden pagar amb CUP. Normalment, si el preu de d’1 CUP pels cubans, pels turismes és 1 CUC. Uns diners que es queda l’estat però que no repercuteixen en els cubans.
8. Els cubans tenen aquest sentiment que el turisme es la principal font d’ingressos i el cuiden, però també l’expremen tan com poden, perquè saben que és la seva principal font d’ingressos.
9. Per aperentar que hi ha feina per tothom, als llocs públic “treballen” molts cubans, però és habitual que realment només un faci la feina.
10. El govern paga 40 dòlars de mitjana als treballadors públics (inclosos metges i professors). Òbviamnet amb això no poden viure i han de fer les mil i una per sobreviure.
11. Les cases particulares paguen al govern 40 CUC x habitació al mes i també el 10% dels guanys. Han de pagar’ho encara que no tinguin turistes.
12. Per sobreviure revelen que roben. Els que treballen en hotels, tovalles, llençols, etc i també menjar.
13. D’altres sobreviuen gràcies als familiars que tenen a l’estranger d’on reben les remeses o a feines relacionades amb el turisme que compaginen amb la feina de l’estat.
14. Tabac. El 90% de producció és per l’estat i no en fa un procés artesanal, tot i que es ven al turista com a tal. Els pagesos si que el fan, però tenen prohibit vendre’l. Només per consum propi.
Cuba és un país molt restrictiu, només amb els seus habitants
15. A les cases, només es poden allotjar estrangers en règim de turista. Si algú allotja un amic sense permís, fins i tot li poden treure la casa.
16. El govern dóna cada tres mesos, xampus i desodorants als seus treballadors, uns productes molt escasos i considerats de luxe.
17. Xampus i cremes i altres articles d’higene costen entre 5-6 cucs, un paquet de pasta 1.5 cuc
18. Els ubans només poden sortir del país a un nombre molt limitat de països sense visat. Quasi sempre els hi és denegada perquè el govern sap que si el cubà marxa molt poques vegades tornarà. L’excepció és només si tenen la doble nacionalitat. Llavors la llibertat de moviment és total.
19. Psicòlegs i carreres relaciondes amb sanitat no poden marxar del país un cop acabada la carrera sinó és amb una missió. Sinó tornen un cop acabada, són considerats desartors i no poden tornar en 10 anys.
20. Matar una vaca o un cavall són 25 anys de presó
21. Un cubà no pot estar més de 3 dies fora de la seva localitat per oci.
Cuba i les mil maneres de fer diners a costa del turista
22. Targetes wifi. A la botiga oficial costen 2 CUC, però al carrer te les revenen per 3 CUC. El limit diari de compra de targetes es de 3. El revenedors ens han explicat que fan picaresca i envien la madre, el primo, la hermana a comprar com més targetes millor. Els turistes acostumen a comprar-les al carrer perquè les cues per adquirir-les als llocs oficials són bastant llargues.
23. El govern dóna xx litres de gasolina al mes als transportistes públics. Els que sobren els treuren del camió per revendre’ls
24. Als restaurants poden haver-hi dos cartes: una amb CUC i l’altra amb CUP. Si no la demanes, només ensenyen la de CUP als cubans.
25. Pel carrer és fàcil que t’ofereixin habanos i te’ls vulguin fer pagar a preu d’or. Normalment, no són falsos, sinó que són els que es descarten i que els treballadors treuen de la fàbrica per poder revendre’ls.