Gorro penjant al costat, faixa teixida, pantalons negres, camisa blanca i armilla. Només cal que ho subtituim per barretina, faixa negra, pantalons foscos i camisa blanca i tindrem la vestimenta típica catalana. Els habitants de Taquile, una illa enmig del llac Titicaca, vesteixen seguint aquest model. Com és? Us preguntareu. Doncs això és el que hem descobert durant la nostra visita.
Quan arribes a Taquile, una de les coses que més criden l’atenció són els vestits que porten els locals. Sobretot els homes. Llueixen un gorro de colors (de molts colors amb el granat predominant si estan casats, blancs amb la punta vermella si estan solters i de molts colors si són autoritats) una faixa (brodada o no, en aquest cas depenent dels càrrecs ocupats), camisa blanca, pantalons negres i armilla. Les dones vesteixen una faldilla de colors (si són solteres) o negra (si són casades) i una mantellina negra que sovint es posen al cap per protegir-se del sol.
També sobta que, a diferència d’altres zones indígenes dedicades principalment a l’agricultura, a Taquile homes i dones treballen teixint. I ho fan a tota hora, fins i tot mentre caminen! Aprofiten el trajecte d’una banda a l’altra de l’illa (aquí no hi ha cotxes) per capdellar la llana. I tanta dedicació té recompensa. Els seus teixits són Patrimoni de la Humanitat i sobreviuen, bàsicament, de les compres que fan els turistes que hi arriben.
Però com s’han convertit en el que són? Sembla ser que tot ve dels temps de la colònia espanyola. A final del segle XVII eren una comunitat dedicada principalment a l’agricultura, com la major part del país. L’illa l’havia comprat l’espanyol Pedro González de Taquile, però el virrei comte de Lemos, d’origen mediterrani, va comprar-li. Segons ens explica el guia Antonio Cabezas, com a senyal de poder, Lemos va voler fer canviar la vestimenta dels locals i el seu origen mediterrani va fer que decidís que portessin un barret semblant a la barretina, una faixa i la camisa blanca. A més, un espanyol que va arribar més tard a l’illa els hi va posar l’armilla, que tan recorda als torers de Castilla. Ja havien decidit la vestimenta, però com la confeccionarien? A Taquile no hi havia animals d’on poder treure teixits, per això el virrei va fer portar ovelles a Taquile i va ensenyar als indígenes a cuidar-les i a esquilar-les per treure’n la llana. Ells van aprendre a teixir la seva pròpia roba seguint les indicacions sobre com havia de ser. Vet aquí que han desenvolupat aquesta tècnica textil ara reconeguda per la UNESCO.
Qui diria que a ple segle XXI, els catalans ja no vestim tradicionalment, però que en aquest raconet del Titicaca, a 4.000 metres d’alçada, encara recorden la nostra barretina?
Com arribar a Taquile?
Surten barcos i tours diaris des de Puno, que abans fan una parada al Uros de Puno i que també poden arribar fins a Amantaní. Nosaltres hi arribem des de Llachón, a la península de Capachica, amb una barqueta privada per 90 soles. Vam passar un parell de dies allà i ens sortia molt més a compte que tornar Puno. També va ser una manera d’evitar les manades de turistes que arriben alhora a Taquile.
Per visiar Taquile s’ha de pagar una entrada de 8 soles. A l’illa hi ha més d’un port. Els barcos que arriben i marxen a Puno surten des del port de Chilcano, on hi ha 500 escales per arribar al centre. A nosaltres ens van deixar a Salacancha , on per arribar al centre són 30 minuts de pujada però sense escales es fa menys pesat, tenint en compte que el Titicaca està a 4000 metres d’alçada i moure’s costa més.
Amb unes hores, un es pot fer una idea del que és Taquile. Només amb el camí per arribar a la plaça, trobareu locals teixint o cabdellant la llana mentre caminen. La plaça es un lloc de reunió on és fàcil veure grups d’homes i dones teixint. Al migdia, cada dia hi ha una actuació del balls tradicionals. Tot muntat pels turistes, que és l’hora que arriben la majoria de grups, però si hi aneu una estona abans podreu veure molta gent teixint a l’hora.
Per tornar nosaltres vam agafar el barco regular que va cap a Puno. Surt des del port de les escales a les 2 de la tarda. Tot que a nosaltres ens va enganzar una tempesta al mig del llac que ens va fer viure un dels 9 pitjors moments dels primers 6 mesos de viatge, el trajecte és econòmic (10 soles per persona).
2 comentaris
[…] Per tornar a Puno des de Llachón decidim fer-ho per l’illa de Taquile, una de les més turístiques del Titicaca. Però fer-ho des de Llachón vol dir fer-ho sense tour i evitant una mica les multituds. A més, ens venia molt de gust descobrir l’origen català de la seva vestimenta. […]
[…] però val la pena per veure com aquesta gent es capaç de teixir mentre camina i per descobrir l’origen català dels seus vestits (probablement l’única cosa verídica que ens va explicar en […]