Home Curiositats Els 9 pitjors moments del viatge

Els 9 pitjors moments del viatge

escrit per WeTravel 17/02/2017

Durant aquests primers 6 mesos de viatge (la meitat ja!) ens han passat moltes coses bones que per descomptat destaquen sobre les dolentes. Però us enganyaríem si us diguéssim que no hem tingut cap mala experiència.  Aquí, els 9 pitjors moments d’aquesta primera meitat de la volta al món. De més a menys:

1. El vaixell del Titicaca apunt d’enfonsar-se

Després de passar uns quants dies per la part peruana del llac Titicaca, és hora d’acomiadar-nos. Agafem un barco a l’illa de Taquile amb un sol esplèndid.  Però quan estem al mig del llac camí de Puno el temps es gira i comença una tempesta. En un moment passem d’estar al llac més tranquil de la Terra a navegar pel llac més mogut del món. I nosaltres que ens pensàvem que les onades de més de 2 metres només es podien veure al mar! El barco és petit, de fusta i sense cap sistema de seguretat, ni ràdio ni GPS.  I el pitjor és que el capità no sembla tenir gaire idea de navegar, no talla les onades i fins i tot para el vaixell enmig del llac en plena tempesta, s’havia perdut! El barco comença a moure’s molt i la cara de la Cris és un cromo 😰. En Carles va fins a la cabina a ensenyar la situació que marca el GPS del mòbil, poc fiable, però almenys és alguna cosa. Durant una hora patim per segon cop per les nostres vides en aquest viatge (la primera vegada la trobareu al punt 2), sobretot perquè veiem que la situació no està gens controlada per part de la tripulació. Per sort, la tempesta passa i aconseguim arribar al que anomen el canal del llac, un lloc més arreserat i segur. En una hora més, per fi, el barco atraca a port i posem els peus a terra! 🙌

IMG_6856

2. La Cris té un accident amb bici

Decidim llogar unes bicis per fer la ruta de les cascades de Baños, a Equador. A tot arreu ens diuen que és fàcil perquè la carretera fa baixada i segur perquè tots els conductors saben que hi transiten moltes bicis. Ens enfilem a les bicis i comencem el descens. La veritat és que no és la carretera més còmoda de la Terra per anar sobre dues rodes, és una nacional molt transitada per busos i camions, però anem fent. Ja ens han avisat que durant el trajecte haurem de passar 3 túnels.  Només el primer no té pas per a bicis i és compartit amb els cotxes. Hi arribem. La Cris va davant i en Carles darrera. Acordem passar-lo ràpid sense pressa però sense sense pausa. A mig túnel comencem a sentir molt soroll. Un bus ha entrat. En Carles crida: “Vigila amb l’aigua no rellisquis!” Tres segons més tard la Cris és a terra😲. En Carles l’avança i li diu “Aparta’t, ve un bus!!”. 5 metres més endavant frena per intentar ajudar la Cris. No sap com, ella s’aixeca i es posa al voral. Tot ha passat molt ràpid, però nomes pensem en el bus que tenim darrera i que estem dins d’un túnel molt estret. Per sort, el bus ens ha  vist i ha frenat fins que hem pogut sortir del túnel. La Cris comença a plorar de l’ensurt mentre en Carles truca a l’ambulància. La Cris només té cops i un tall a la barbeta, però el mal i l’ensurt dura setmanes… Aquesta és la primera vegada que patim per les nostres vides en aquest viatge. La diferència amb el barco, és que aquí tot passa molt ràpid.

IMG_1714

3. Ens roben 4.400 euros

Podeu llegir la història de quan ens van robar 4.400 euros 😪 mentre estàvem al Salar d’Uyuni en aquest post.

IMG_8347

4. Perdem el diari de viatge

Seguint la idea de Quaderns de Bitàcola, hem volgut fer-nos un diari personalitzat per recordar aquest viatge. Cada dia hi apuntem, molt resumit, on som, on dormim i què visitem. També quan arribem i sortim de cada país, els preus principals, el tipus de canvi, els imprescindibles a visitar i les sensacions que tenim a cada país. També guardem targetes dels llocs que més ens agraden, una etiqueta de la birra principal del país i un bitllet i moneda de record. Normalment la Cris hi escriu cada dia abans d’anar a dormir. Però durant la nostra estada a Cuenca, no va ser així, ja que cada nit vam fer coses i arribàvem cansats. El dia de marxar, ens adonem que el diari no és dins de la motxilla. Quin desastre! 😭2 mesos de feina i records tirats per la borda! Feia 4 dies que no l’havíem tocat, però on l’havíem pogut perdre? L’última parada abans de Cuenca havia estat Galàpagos. Ens l’havíem deixat allà?  O l’havíem perdut durant el camí?  Primer truquem a la casa de Galàpagos. Res. Després a totes les companyies de bus que havíem agafat per arribar a Cuenca. Ni rastre. Finalment, ens il.luminem! Ens l’havíem deixat a l’avió de tornada! Truquem a Latam i obrim una incidència,  però no sembla que puguin localitzar-lo. Anem a una oficina de Latam i ens aconsellen anar a l’aeroport. Per sort, topem amb la Jimena,  que truca als encarregats d’objectes perduts dels Aeroports de Guayaquil i Quito i unes hores més tard, ens truca per dir-nos que han localitzat el diari a Quito. Aquell mateix vespre, excepcionalment, ens el porten amb el vol que arriba a Cuenca des de la capital. Normalment no ho fan i haguéssim hagut d’anar-lo a buscar a Quito. El món encara és ple de bona gent!

20161013_032507

5. La Gopro deixa de funcionar

Acabem de contractar un creuer a Galàpagos i serà un dels luxes del nostre viatge. Estem emocionats amb tots els animals que ens han dit que podem veure només fent snorkel i, per suposat, volem fotografiar-los i gravar-los tots. El dia abans de començar el creuer estem gravant el mercat del peix de Santa Cruz quan, de cop i volta, sorpresa, la GoPro s’apaga mentre estem gravant i mai més es torna a encendre! Just el dia abans de començar el creuer 😒!! I no és una broma. Intentem tots els consells que trobem per Internet per intentar tornar-la a la vida, però cap funciona. Al final decidim comprar, per 250 dòlars (!!!!) (A Galápagos tot és caríssim i la GoPro costava 700 euros) una càmera xinesa (molta dolenta, per cert) perquè és l’única manera que tenim de tenir algun record subaquàtic del creuer. Els botons de la càmera es rovellen en dos dies i els colors són molt dolents, però hem pogut fotografiar tortugues, lleons marins, peixos de colors, taurons i pingüins sota l’aigua. Al final, per sort, aconseguim tornar-la i recuperar els diners. Després d’un mes discutint-nos amb GoPro i demanar que ens enviïn una càmera nova a Sudamèrica (la nostra estava en garantia, només tenia 3 mesos), ens diuen que no comparteixen magatzems i que com que va ser comprada a Europa només poden enviar-la allà. Òbviament si nosaltres volem enviar-la al servei tècnic també ho hem de fer a Europa, pel “mòdic” preu de 150 euros amb UPS. Ara mateix, la càmera és a Catalunya,  ja que se la van endur l’Albert i la Laia quan ens van venir a veure a Xile.  Ells l’enviaran a GoPro perquè ens enviïn la nova (a Catalunya) i esperem que algú que ens vingui a veure durant aquests 6 mesos que encara queden de viatge ens la porti (voluntaris?). Mentrestant, anem amb una ActionCam de Sony que vam comprar a Perú i que funciona prou bé.

IMG_4129

6. Un Nadal mogut: terratrèmol i avís de tsunami

Dia de Nadal. 11.22 del matí. La Cris comença a preparar el dinar a la cabanya de fusta on ens allotgem a Chiloé. Tenim convidats. Hem quedat amb Viajeros Callejeros, que també estan de ruta per Xile. En Carles s’està acabant de vestir al pis de dalt. De cop, la cabanya comença a tremolar i la Cris pensa que ens Carles està baixant les escales i en Carles pensa que la Cris les està pujant. Segons més tard, quan ja ha parat el tremolor, tots ens adonem que acabem de viure el primer terratrèmol de les nostres vides. Què fem? Tot està en odre. Cal que sortim? O ja ha passat? Sortim i veiem que el carrer està tranquil. “Aquesta gent deu estar-hi acostumada i això només ha sigut una sacsejadeta per ells”, pensem. Però de seguida surt l’Orietta, la propietària de les cabanyes, i ens diu “Este ha sido fuerte, pero ya ha pasado”. Tornem a dins de la cabanya i pensem que fins i tot ha sigut divertit notar la tremolor perquè no ha passat res.  Però, 5 minuts més tard, el mòbil del Carles comença a sonar, l’Orietta pica a la porta i també li sona el mòbil. Tot a l’hora. És l’alarma que Xile envia en cas d’alerta de Tsunami. L’Orietta, amb cara de preocupada, ens diu que no ens preocupem, que no passarà res, però que hem de marxar, que vol que estiguem tots junts. Les nostres cares són un poema 😬. La Cris para el foc, es vesteix ràpid (encara anava en pijama) i es posa les lentilles mentre en Carles li crida que s’afanyi. Ell, s’ha posat els pantalons sense temps ni de posar-se la roba interior i ha arreplegat la camera, l’ordinador, els passaports i els diners. L’Orietta ens acull a casa seva com si fóssim uns més de la família i ens diu que la zona on som no és inundable. Mentre seguim les declaracions del govern per la tele, avancen l’hora d’arribada de l’onada. Al mateix temps, ens truquen la Vane i en Roger i ens diuen que els bombers els han dit que si que som en zona inundable. Només tenim 20 minuts per desplaçar-nos fins al punt més alt del poble. L’Orietta ens fa pujar al cotxe i seguir-la per poder recollir la Vane i en Roger. “Quiero que vuestros amigos y vosotros vengáis con nosotros a un sitio seguro”, ens diu. Arribem a la zona de seguretat amb els bombers, que li diuen a l’Orietta que no pot arribar on ens volia portar, perquè hauria de passar pel costat de la costa. Tots junts ens esperem a que passi el perill. Finalment, l’onanda no arriba i podem tornar a la cabanya a menjar el lluç austral fresc que estàvem preparant per celebrar el Nadal.

IMG_1001

7. La Cris s’esguinça el turmell

Arribem a Tupiza després de sis hores d’autobús, on hem patit per les nostres vides. Els conductors de Bolívia condueixen fatal! Tant decidir quin és el millor bus per minimitzar riscos i només baixar de bus… pam! La Cris posa malament el peu i diu al Carles: “He sentit un crec! Crec que me l’he trencat!” 😭 En un moment ens passa tot el viatge per davant i pensem tot el que haurem de modificar si realment la Cris s’ha trencat el peu. Arribem a l’hostal amb taxi (la Cris ja no pot caminar) i veiem la magnitud de la tragèdia. El turmell de la Cris és de la mida d’una pilota de tennis! Truquem a l’assegurança i demanem que ens busquin un metge (ja us ho explicarem en detall en un altre post, però de moment, recomanem 100% ARAG, l’hem hagut de fer en més d’una ocasió i el tracte i la solució als problemes sempre han sigut de 10). A Tupiza no hi ha cap clínica gran, però al final ens gestionen una visita a un traumatòleg on li fan una radiografia a la Cris a l’antiga (la revelen!) i descartem que tinguin el turmell trencat! Uff! És un esguinç greu, però amb 4 setmanes hauria d’estar curat. Decidim fer repòs absolut 3 dies abans de començar el tour a Uyuni i continuem el viatge amb una companya nova: una turmellera que no ens deixa fins a l’illa de Pasqua i que ens obliga a canviar lleugerament els plans. El que més ràbia ens fa és no poder fer cap trekking a Torres del Paine. Haurem de tornar-hi!

20161121_210748

8. Ens cancel.len un vol i ens quedem 3 dies atrapats al Calafate

Tenim uns dies apretats per veure la Patagònia. Només tenim pensat passar dos dies al Calafate, el temps just per descobrir el Perito Moreno i caminar sobre seu. Però just quan tornem del trekking més impressionant que hem fet mai, ens arriba un mail dient que el nostre vol de l’endemà està cancel.lat. És tard i no podem fer cap trucada, esperem que al matí poguem solucionar-ho.  Res. Hi ha una vaga general de transport a Argentina i no tindrem vol fins al cap de 3 dies. Després d’una hora d’espera a l’oficina d’Aerolineas Argentinas, aconseguim que, al menys, ens paguin dos nits d’hotel i tots els àpats fins que poguem agafar l’avió. Al final, hi busquem el cantó positiu (una de les coses que hem après en aquests 6 mesos de viatge és que sempre hi ha cantó positiu) i decidim aprofitar el jacuzzi de l’hotelàs que ens han pagat 😎 i llogar un cotxe per descobrir el Chaltén. Canviem el Chaltén per la ruta de los 7 Lagos que teníem prevista a Bariloche, que deixem per quan tornem a la Patagònia.

IMG_0902

9. Fugim del Taita Rafa

És l’anècdota de les anècdotes d’Equador. Decidim buscar una comunitat de la selva per conèixer de prop de la vida de l’Amazones, però ens topem amb el Taita Rafa. Tot un personatge que ens tanca en una cabanya a conversar. Fins aquí bé, però quan portem mitja hora, li diem que volem sortir a conèixer la gent que viu al poble i ens reté.  Ens pregunta més d’una vegada si volem provar l’Ayawaska i nosaltres li diem que només volem conviure una mica amb ells. Es fa fosc i ja ens conformem amb anar a dormir i conèixer la comunitat de dia. Però quan arribem a l'”habitació” ens apareix una aranya peluda grandiosa! L’excusa perfecta per fugir d’allà! 😀

IMG_2154

Esperem que aquests 6 mesos que ens queden de viatge segueixin carregats de bons moments i que si n’hi torna a haver de dolents siguin com aquests 9 i es quedin en anècdotes més o menys divertides 😅.

I a vosaltres? Quines males experiències heu tingut mentre viatjaveu? Ens encantarà llegir-les si ens deixeu un comentari en aquest post! 😉

Potser també t’agrada

6 comentaris

15 coses a fer per lliure i (quasi) gratis a les Galàpagos | WeTravel.cat 16/03/2017 at 6:10 am

[…] Per arribar-hi l’únic que haureu pagar és el taxi aquàtic que creua el port (1 dòlar per persona). Simplement heu de dir-li al capità que us porti a l’altra banda per anar a las Grietas i ell ja sabrà on us ha de deixar. Un cop a terra, només cal que seguiu les indicacions. Primer, a 10 minuts, trobareu la Playa de los Alemanes, ideal per fer una capbussada si la calor apreta. Seguint, passareu per una zona d’extracció de sal i en 10 minuts més sereu a Las Grietas. Es tracta d’un túnel de lava format fa milions d’anys que connecta amb el mar. Té més de 10 metres de profunditat i un parell de quilòmetres de llarg. L’aigua és súper cristalina i bastant freda! (si hi aneu entre gener i juny hauria d’estar més calenta). A més, és una barreja d’aigua salada, que es filtra des del mar, i dolça de pluja, que hi arriba des de la part alta. Nedar entre aqeustes parets altíssimes i veure-hi peixos de mil colors és una experiència única. Llàstima que just abans d’anar-hi la nostra Gopro es va espatllar! […]

Respon
Ruta de 15 dies per les Galàpagos | WeTravel.cat 16/03/2017 at 12:28 pm

[…] lleones amb nom fins que, de sobte, la nostra Gopro deixa de funcionar en el que considerem un dels 9 pitjors moments del viatge. Després de buscar una solució d’emergència i comprar una càmera xinesa molt dolenta per […]

Respon
Casa Félix, el Titicaca alternatiu amb somriure | WeTravel.cat 21/04/2017 at 8:33 am

[…] barco regular de 3 hores per arribar a la capital del Titicaca i, per mala sort, vivim una de les 9 pitjors experiències de la nostra volta al món. També podeu decidir quedar-vos a fer nit a un dels allotjaments de l’illa o anar a […]

Respon
Taquile, l’illa d’origen català del Titicaca | WeTravel.cat 21/04/2017 at 8:58 am

[…] de la tarda. Tot que a nosaltres ens va enganzar una tempesta al mig del llac que ens va fer viure un dels 9 pitjors moments dels primers 6 mesos de viatge, el trajecte és econòmic (10 soles per […]

Respon
Ruta de 25 dies per Perú | WeTravel.cat 15/06/2017 at 4:37 am

[…] una ActionCam que substitueixi la Gopro que se’ns va fer malbé a Galàpagos en un dels 9 pitjors moments del viatge, que si planificar els següents dies…). La veritat és que a Lima ens limitem a vistar […]

Respon
10 FAQs sobre la volta al món | WeTravel.cat 14/09/2017 at 9:51 pm

[…] Curiositats […]

Respon

Deixa un comentari