Qui va al Mercat d’Otavalo?

Des de fa 22 anys, cada dia, en José treu les seves cabres Canela i Josefina al carrer d’Otavalo. La seva feina és vendre llet recent munyida. Les principals clientes són les mares amb bebès. La llet de cabra té un 90% de vitamines i va bé per prevenir refredats i problemes respiratoris. A un dólar el got de llet, en José diu que guanya uns 20 dòlars al dia, però que sol arribar als 30 els dissabtes, quan és dia de mercat gran a Otavalo. Habitants dels pobles del costat arriben al centre d’aquesta vall del nord d’Ecuador per vendre les artesanies que han confeccionat durant tota la setmana. Molts d’ells són indígenes, de l’ètnia kichwa d’Otavalo.

Els primers que arriben al mercat són els venedors d’animals. Vaques, porcs, xais, pollastres i conills. Al mercat d’Otavalo s’hi pot trobar de tot. Compren animals per fer engreixar o directament per menjar. Segurament a Europa aquest espai es consideraria un lloc de crueltat animal per la manera com tracten alguns animals, però a Equador sembla el més normal del món… Nosaltres ja en tenim prou i sortim d’aquesta zona del mercat.

Mentre caminem, coneixem la família Díaz, que no falla cap setmana al mercat. Arriben a Otavalo des d’Ilumán, a 7km. Ara vénen verdures que compren als majoriestes però antigament les cultivaven directament. Però Ilumán és més conegut a la vall per la confecció dels barrets indígenes que porten els homes i també per la producció de teixits. De fet, tota la vall és coneguda pels teixits artesanals que s’hi elaboren i per la seva comercialització.  D’aquí que el mercat d’Otavalo s’hagi convertit en el mercat artesanal indígena més gran de tot Sud Amèrica.

La Rosario ens para mentre passegem pel centre neuràlgic del mercat, la plaça dels Ponchos, i ens ensenya tot el que teixeix. Polseres, monaders,  bufandes, mantes, guants… Diu que no se li resisteix res i en Carles decideix comprar-li una polsera amb els colors de la bandera d’Equador per “posar una mica de color a la vida”, diu. La Cris es conforma amb provar-se una màscara de llana tradicional que ells fan servir per les festes.

Molts dels comerciants també arriben de Peguche, un altre poble a només 4 km d’Otavalo, on diuen que a cada casa hi ha un teler. Amb una parada plantada al terra trobem la família Kakuango. La Maria i l’Alberto ens expliquen amb un español amb molt accent de kichwa que venen llana i alguns productes elaborats com mantes. Tampoc falten cap dissabte al mercat, però diuen que abans venien més, i que ara la competencia és més ferotge.

Unes quantes parades més enllà coneixem l’Elsa, també de Peguche. Ella broda les camises tradicionals de les dones indígenes. Si la venda va bé, un dissabte pot vendre entre 2 i 3 camises a 10 o 20 dòlars cada una. Uns guanys que complementa amb els beneficis que treu de la venta que fa directament a casa de fils i roba per fer bruses.

Tot passejant gairebé és el migdia i descobrim que en un cantó de la plaça s’hi ubiquen les parades de menjar. Ens ve una oloreta de caldo que ens porta a la parada de la Maria. Cada divendres al vespre posa una olla de 50 litres a bullir amb gallina, api, all, ceba, pastanaga i d’altres herbes. Dissabte al mati, després de 12h d’ebullició, ja té a punt la sopa que dóna energia a tots els comerciants que tenen parada al voltant. 2,5 dòlars per plat amb sopa, carn, arròs i amanaida.  Ideal per acabar un matí de mercat! 🙂

Com arribar a Otavalo?

Per arribar a Otavalo des de Quito, cal agafar un autobús des de la Terminal Terrestre de Carcelén, al nord de la ciutat. El bitllet us costarà 2,70 dòlars i teniu busos cada 10 minuts. Arribar a la terminal des del centre de la ciutat costa uns 10 dòlars en taxi o només 0,25 si agafeu un dels troleys (el C2 o el C4) amb destí final a Carcelén.