L’illa del Sol, les llegendes del Titicaca

“Només hi havia una prohibició que els Apus (els Déus de les Muntanyes) havien imposat als humans. Vivien a les valls envoltats de terres fèrtils i amb totes les necessitats cobertes i els Déus els havien demanat que no s’havien d’aventurar a descobrir el Foc Sagrat a dalt de tot dels cims. Un dia, però, incitats pel diable, hi van fer cap. I la resposta dels Apus va ser contundent. Van enviar desenes de pumes per acabar amb tots aquells traïdors. Només una parella va sobreviure a ser devorada. La pena que va sentir el Déu Inti (Sol) va ser tan gran que va plorar sense parar durant dies i dies. Les seves llàgrimes van crear el llac Titicaca i de les seves aigües va aparèixer, amb una barqueta, la parella que va sobreviure a l’enfadada dels Apus. Estaven envoltats dels pumes, que amb la sal de les llàgrimes havien quedat petrificats en forma de roca.” Ens explica la Maria que aquesta llegenda pot ser l’origen del nom del llac ja que Titi significa puma i kaka, pedra. El llac dels pumes de pedra.

Acabem d’arribar a l’Illa del Sol, l’illa més important de la part boliviana del llac. En 3 minuts a terra, la Maria ens ha immers de ple en la mística d’aquest indret. Es diu que va ser en aquesta illa on va néixer la cultura inca. Ella ens presenta en Juan, el guia que ens conduirà fins a les ruïnes de la part nord de l’illa. Aquí hi ha la roca sagrada que, segons explica una altra llegenda, va ser el punt des d’on Manco Capac, el primer inca, i Mama Ocllo, la seva esposa, van sortir per buscar el millor indret des d’on construir un imperi. El déu Inti els va denominar els encarregats de millorar el món després de veure que estava asalvatjat. Ell va ensenyar a conrear i a estimar la terra i ella a teixir i a estimar els animals. El destí els va portar fins a Cusco, que amb els segles es va convertir en el melic del món. Mentre arribem a la roca sagrada passem per paisatges que ens recorden al mediterrani. Platgetes d’aigua transparent (i gèlida) i boscos que acaben a la vora de l’aigua. Ràpidament, però, ens adonem que no és el nostre estimat mar; al fons s’alcen, majestuosos, els Andes amb els pics nevats. Preciós!

Al costat de la Roca sagrada hi ha un altar sagrat des d’on es feien sacrificis humans. La mística que envolta aquest indret atreu turistes, però molts d’ells només hi venen a passar el dia. Després de dinar l’afluència de gent baixa molt i l’illa és un oasis de tranquil.litat.

L’atmosfera de la Roca sagrada ens ha captivitat i, a la tarda, decidim tornar a afrontar la caminada d’una hora a gairebé 4000 metres d’alçada.  Quan som a dalt, es comença a fer fosc i quedem envadalits amb la posta de sol fins que ens girem i…. ohhhh! Just a darrera està sortint la lluna més gran i més brillant que hem vist mai. Hem arribat a l’illa del sol just el dia de la súper lluna! I si l’altra llegenda que explica que va ser des de l’illa del sol des d’on van emergir tots els astres al cel resulta que és veritat?

Com arribar a l’Illa del Sol i on dormir?

Per arribar a l’Illa del Sol cal agafar un vaixell des de Copacabana. Tarda dues hores fins a la part nord. Però també podeu baixar a la sud o a la centre. Nosaltres vam preferir anar directament a la nord i gaudir d’aquella zona, ja que és on es concentren les ruïnes i on hi arriben menys turistes. Molts fan només una excursió de dia fins a la zona sud i tornen a dormir a Copacabana.
Per dormir a Challapama (el poble principal del nord) trobareu força homestays. Feu una volta i dormiu a la que més us convingui. Nosaltres vam dormir a l’Hostal Cultural per 90 bolivianos la nit.
Per visitar les ruïnes us recomanem un guia. Els  trobareu esperant al port quan desembarqueu. Nosaltres vam negociar 40 bolivianos amb en Juan, però a l’hora de pagar ens va dir que eren 40 cada un… Se la saben llarga aquest bolivians!